MONITORATGE DE GASOS CONTAMINANTS: DOSÍMETRES MEMORI

A l’hora d’avaluar els paràmetres ambientals adequats per a l’exposició o l’emmagatzematge dels objectes del nostre patrimoni, considerem de manera gairebé immediata només les condicions d’humitat relativa, temperatura i il·luminació. Un altre factor, menys tingut en compte, és la qualitat de l’aire interior. L’aire pot contenir contaminants destructius molt més complexos de detectar. El dosímetre MEMORI és el resultat d’un projecte finançat per la Comissió Europea i coordinat per l’Institut Noruec d’Investigació de l’Aire, que facilita als museus una eina molt econòmica i accessible per al control de la qualitat de l’aire.

Introducció

Per a una conservació eficaç del patrimoni, cal conèixer els possibles processos d’alteració dels materials que el componen i la incidència del seu entorn. Dos dels principals agents d’alteració presents en l’ambient dels museus i institucions són: els contaminants atmosfèrics i els àcids orgànics.

Els àcids orgànics són compostos oxigenats que es caracteritzen per la seva acidesa. Destaquen especialment aquells que posseeixen un grup carboxil, i entre ells, dos dels més implicats en la degradació en ambients museístics són l’àcid acètic (CH₃-COOH) i l’àcid fòrmic (H-COOH). Les fonts d’emissió d’aquests àcids es poden trobar en forma de vapor, sobretot a l’interior de vitrines d’exposició i a les sales de reserva dels museus. Aquestes emissions estan directament condicionades pels materials utilitzats en la seva fabricació: fustes poc curades, dissolvents, silicones, adhesius, etc. En el cas de l’àcid acètic, el mecanisme de reacció ve condicionat per una alta humitat relativa, que provoca la hidròlisi de la hemicel·lulosa. Aquests àcids representen una amenaça seriosa, especialment per als metalls, ja que, combinats amb una humitat relativa per sobre dels paràmetres adequats, augmenten la velocitat de corrosió.

Entre els contaminants atmosfèrics, trobem les cendres volants, els aerosols i partícules que poden estar carregades d’acidesa. També hi formen part els gasos de diòxid de sofre (SO₂), d’òxids de nitrogen i d’ozó (O₃), juntament amb els compostos de sofre reduït (SH i COS).

Per a molts museus, és complicat i costós realitzar mesuraments per al control posterior de la qualitat de l’aire de les seves instal·lacions. Cal utilitzar dos sensors diferents, enviar-los a diversos laboratoris i, posteriorment, analitzar les dades. El dispositiu MEMORI combina dos dosímetres ja desenvolupats anteriorment: un és sensible als àcids i l’altre capta els possibles contaminants atmosfèrics. Els resultats es poden obtenir directament al lloc on s’han pres les mostres, gràcies a un programari senzill, i la interpretació de les dades és molt fàcil gràcies a un sistema de tres colors. D’aquesta manera, podem saber en poc temps si un bé es troba en perill o si, al contrari, es manté en un entorn adequat per a la seva òptima conservació.

Descripció

El projecte MEMORI es va desenvolupar entre 2010 i 2013 amb la voluntat de crear una eina fàcil per a la detecció, mesura i avaluació de la possible presència d’agents contaminants en museus i institucions. Hi van participar un total de 14 institucions de 10 països europeus i vuit empreses. [1]

Aquest dosímetre consta de dos sensors: l’Early Warning Dosimeter for Organic Materials (EWO), desenvolupat pel NILU dins del projecte europeu EU-MASTER, i el Glass Slide Dosimeter (GSD), desenvolupat pel Fraunhofer ISC dins del projecte EU-AMECP. Una petita planxa conté els dos sensors, que s’ha d’exposar a l’ambient a analitzar durant un període aproximat de tres mesos. Després, aquesta planxa s’introdueix en un lector portàtil, que l’analitza i ofereix una lectura in situ de les condicions ambientals del lloc on ha estat dipositada. Un dels vidres reacciona davant la presència de gasos contaminants que poden provenir de l’exterior, i l’altre reacciona davant els àcids orgànics que poden ser emesos pels materials constitutius dels expositors, com les vitrines, o pel mateix bé. Aquests canvis en els sensors són analitzats pel lector mitjançant diods de llum. Cal tenir en compte que unes condicions ambientals inadequades, com la temperatura, la humitat relativa o una il·luminació excessiva, poden augmentar les respostes dels sensors. Al programari de la web de MEMORI, l’usuari selecciona diversos paràmetres, entre ells la naturalesa i materialitat del bé, i el programa genera un gràfic amb tres colors:

Verd: no hi ha contaminació,

Groc: hi ha risc,

Vermell: hi ha un perill alt.

El resultat també es pot consultar en forma de diagrama, per conèixer de manera individual les lectures de cada sensor.

Conclusions

El dosímetre MEMORI és una bona eina de treball per a les institucions, ja que, d’una manera simple i pràctica, permet realitzar una monitorització ràpida de la possible presència de gasos contaminants. No cal la intervenció d’experts ni de laboratoris per fer una primera valoració, i els museus poden dur a terme controls sistemàtics sempre que ho considerin oportú. A més, és una tecnologia pensada exclusivament per detectar els riscos més comuns de contaminació en museus i edificis patrimonials, no requereix càlculs ni manipulacions complexes i, d’una manera visual, ens ofereix una idea clara de la qualitat de l’aire present en un lloc determinat.

Més informació

MEMORI: Measurement, Effect Assessment and Mitigation of Pollutant Impact on Movable Cultural Assets. Innovative Research for Market Transfer
http://www.memori.fraunhofer.de/

CORDIS: Mitigar l’efecte de la qualitat de l’aire interior en les col·leccions dels museus
http://cordis.europa.eu/result/rcn/90755_es.html

Aire nou per als museus
http://es.euronews.com/2013/05/13/aire-nuevo-para-los-museos/

Blog: Folio Complutense
http://biblioteca.ucm.es/blogs/Foliocomplutense/8159.php#.VqKz1PnhCUk

Referències

[1] Tacón, J. (2014): “Avaluació de la qualitat de l’aire interior de la Biblioteca Històrica amb el sistema MEMORI”. Documents de treball U.C.M. Biblioteca Històrica; 2014/3