EL SECRET DE L’ANTIC FORMIGÓ ROMÀ
Encara que les construccions modernes de formigó s’ensorren al cap d’unes poques dècades, sobre si estan situades a prop d’ambients marins, les antigues estructures romanes, no només es mantenen dempeus, sinó que són fins i tot més estables i fortes que quan es van construir. Però quin és el secret? Els investigadors han descobert que l‟aigua de mar que es filtra a través de l‟estructura microscòpica d‟aquest formigó, origina el creixement d‟una sèrie de minerals que aporten una duresa afegida a aquestes antigues construccions.
Els romans fabricaven el seu formigó barrejant cendres volcàniques, calç i aigua de mar, per fer-ne el morter i després incorporaven roca volcànica. Aquesta barreja produeix una reacció anomenada puzzolànica, en homenatge a la ciutat de Pozzuoli a la badia de Nàpols, i s’utilitzava sistemàticament en moltes de les construccions, com per exemple, les grans estructures que protegien els ports.

Perforació en una antiga estructura romana. Projecte ROMACONS
Actualment al ciment Portland s’hi afegeixen agregats que han de reaccionar expandint-se i esquerdant el formigó i destruint la majoria d’estructures modernes, però la realitat és que aquests agregats acaben per facilitar l’aparició d’esquerdes que es van propagant per tot el material.
Un estudi recollit pel projecte ROMACONS identifica, al formigó romà, uns minerals excepcionalment rars: la tobermorita aluminosa i la phillipsita. Van concloure que l’aigua del mar s’introduïa a l’estructura, dissolent els components de la cendra volcànica, cosa que permet el creixement de vidres d’aquests minerals, molt similars als que es formen a les roques volcàniques, i que augmenten la resistència del formigó a la fractura. Aquest és un procés semblant a la corrosió, que, en canvi, seria molt perjudicial en els materials més moderns.
Malauradament, encara que s’han estudiat els antics textos romans, la recepta no es coneix i no som capaços de recrear els mètodes i les mescles per conèixer de manera precisa totes les seves reaccions químiques i produir aquest tipus de formigó.
Més notícies

El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca Espanyola
EL CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE LA FILMOTECA ESPANYOLA Els materials audiovisuals de naturalesa cinematogràfica, magnètica i òptica requereixen unes condicions estrictes de conservació. El nou edifici del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca...

Tractament d’Estabilització de Documents Afectats per l’Oxidació de Tintes Metal·logàl·liques: Una Altra Via Diferent als Fitats
TRACTAMENT D’ESTABILITZACIÓ DE DOCUMENTS AFECTATS PER L’OXIDACIÓ DE TINTES METAL·LOGÀL·LIQUES: UNA ALTRA VIA DIFERENT ALS FITATSLes tintes metal·logàl·liques, la composició principal de les quals és el sulfat ferrós, han estat utilitzades amb normalitat en els...

Principals Agents i Mecanismes d’Alteració dels Materials Plàstics Fílmics
PRINCIPALS AGENTS I MECANISMES D'ALTERACIÓ DELS MATERIALS PLÀSTICS FÍLMICSELS MATERIALS PLÀSTICS FÍLMICS, CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS. L'estructura bàsica d'un material fílmic consta d'una base o suport, un element sustentat o emulsió que conté els elements formadors...

Embalatge i Protecció de Béns Culturals: Objectius
EMBALATGE I PROTECCIÓ DE BÉNS CULTURALS: OBJECTIUSA causa de la proliferació d'exposicions temporals i/o a la necessitat de sotmetre als béns culturals a intervencions de conservació i restauració, és molt habitual el trasllat d'objectes sensibles i delicats amb un...