XIV JORNADES TÈCNIQUES. NANOMATERIALS APLICATS EN CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BÉNS CULTURALS 

La setmana passada es van celebrar les XIV Jornades Tècniques organitzades per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals d’Aragó, on es va oferir una panoràmica general de les diferents aplicacions dels nanomaterials en l’àmbit de la conservació del patrimoni. El motiu d’escriure aquest article és compartir amb vosaltres algunes de les idees que més em van cridar l’atenció durant les jornades i que crec que poden ser útils a molts de vosaltres.

La primera intervenció va anar a càrrec de Jesús Santamaría, Subdirector de l’Institut de Nanociència d’Aragó, que ens va deixar amb la impressió que, en poc temps, la nanotecnologia serà capaç de focalitzar els tractaments de conservació únicament en les alteracions o que fins i tot es podran fer diagnòstics nanoassistits a nivell cel·lular.

María Jesús Mosquera, Coordinadora del Projecte Europeu InnovaConcrete, ens va parlar de productes consolidants realment efectius que ja es poden trobar al mercat per a substrats alterats. Un exemple són els obtinguts mitjançant la ruta “Sol-Gel”, que fan servir tensioactius per formar materials nanoestructurats que no presenten esquerdes durant la fase d’assecat. Igualment interessants són els materials hidrofugants i superhidrofugants, i també els materials fotocatalítics, que en presència de llum doten els materials petris de propietats autonetejants i biocides.

Però, com ens va recomanar Luz Stella Gómez, investigadora del Grup de Conservació del Patrimoni de l’Institut de Geociències, cal escollir amb cura el producte més adequat, no només segons el tipus de substrat, sinó també tenint en compte les condicions ambientals de l’obra. Aquestes condicions —com la temperatura, la HR…— poden modificar substancialment, per exemple, el comportament dels diferents consolidants d’hidròxid de calci. D’altres vegades, els assaigs han demostrat que els sistemes tradicionals, com les coles animals, han resultat més compatibles amb els substrats i les policromies en comparació amb els nous consolidants nanomètrics.

En conservació d’obra gràfica, i dins del projecte Nanoforart, és molt interessant l’aplicació de la nanotecnologia en dos dels seus processos principals: la neteja i la desacidificació. En el cas de la neteja, l’ús de gels físics amb nanopartícules permet limitar l’acció de l’aigua només a la zona de contacte. Per a la desacidificació, l’ús de nanopartícules d’hidròxids alcalins millora substancialment el pH i la resistència física del document, permetent treballar de manera molt més controlada al no requerir la immersió de l’obra.

D’altra banda, Scott G. Mitchell, en el seu projecte PEPA, pretén —fusionant molècules complexes amb nanopartícules metàl·liques— dissenyar materials amb capacitats biocides que evitin el biodeteriorament del nostre patrimoni, especialment enfocat en fongs i bacteris.

Intervenció de María Jesús Mosquera. Catedràtica de Química-Física de la Universitat de Cadis i Coordinadora del Projecte Europeu InnovaConcrete.

Tot i que es podria dir que la nanotecnologia aplicada a la conservació encara està en fase inicial, la veritat és que té un futur prometedor.
S’obre un camp il·limitat que permetrà el disseny de tractaments específics per millorar substancialment els plans de conservació, facilitant intervencions cada cop menys invasives.

http://esconres.educa.aragon.es/wp-content/uploads/2018/04/folleto-jornadas2018.pdf

http://innovaconcrete.net

http://www.nanoforart.eu

http://www.nanorestart.eu

https://scottgmitchell.wordpress.com

http://www.nanocathedral.eu