XIV JORNADES TÈCNIQUES. NANOMATERIALS APLICATS EN CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BÉNS CULTURALS
La setmana passada es van celebrar les XIV Jornades Tècniques organitzades per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals d’Aragó, on es va oferir una panoràmica general de les diferents aplicacions dels nanomaterials en l’àmbit de la conservació del patrimoni. El motiu d’escriure aquest article és compartir amb vosaltres algunes de les idees que més em van cridar l’atenció durant les jornades i que crec que poden ser útils a molts de vosaltres.
La primera intervenció va anar a càrrec de Jesús Santamaría, Subdirector de l’Institut de Nanociència d’Aragó, que ens va deixar amb la impressió que, en poc temps, la nanotecnologia serà capaç de focalitzar els tractaments de conservació únicament en les alteracions o que fins i tot es podran fer diagnòstics nanoassistits a nivell cel·lular.
María Jesús Mosquera, Coordinadora del Projecte Europeu InnovaConcrete, ens va parlar de productes consolidants realment efectius que ja es poden trobar al mercat per a substrats alterats. Un exemple són els obtinguts mitjançant la ruta “Sol-Gel”, que fan servir tensioactius per formar materials nanoestructurats que no presenten esquerdes durant la fase d’assecat. Igualment interessants són els materials hidrofugants i superhidrofugants, i també els materials fotocatalítics, que en presència de llum doten els materials petris de propietats autonetejants i biocides.
Però, com ens va recomanar Luz Stella Gómez, investigadora del Grup de Conservació del Patrimoni de l’Institut de Geociències, cal escollir amb cura el producte més adequat, no només segons el tipus de substrat, sinó també tenint en compte les condicions ambientals de l’obra. Aquestes condicions —com la temperatura, la HR…— poden modificar substancialment, per exemple, el comportament dels diferents consolidants d’hidròxid de calci. D’altres vegades, els assaigs han demostrat que els sistemes tradicionals, com les coles animals, han resultat més compatibles amb els substrats i les policromies en comparació amb els nous consolidants nanomètrics.
En conservació d’obra gràfica, i dins del projecte Nanoforart, és molt interessant l’aplicació de la nanotecnologia en dos dels seus processos principals: la neteja i la desacidificació. En el cas de la neteja, l’ús de gels físics amb nanopartícules permet limitar l’acció de l’aigua només a la zona de contacte. Per a la desacidificació, l’ús de nanopartícules d’hidròxids alcalins millora substancialment el pH i la resistència física del document, permetent treballar de manera molt més controlada al no requerir la immersió de l’obra.
D’altra banda, Scott G. Mitchell, en el seu projecte PEPA, pretén —fusionant molècules complexes amb nanopartícules metàl·liques— dissenyar materials amb capacitats biocides que evitin el biodeteriorament del nostre patrimoni, especialment enfocat en fongs i bacteris.

Intervenció de María Jesús Mosquera. Catedràtica de Química-Física de la Universitat de Cadis i Coordinadora del Projecte Europeu InnovaConcrete.
Tot i que es podria dir que la nanotecnologia aplicada a la conservació encara està en fase inicial, la veritat és que té un futur prometedor.
S’obre un camp il·limitat que permetrà el disseny de tractaments específics per millorar substancialment els plans de conservació, facilitant intervencions cada cop menys invasives.
http://esconres.educa.aragon.es/wp-content/uploads/2018/04/folleto-jornadas2018.pdf
Més notícies

Anàlisi Organolèptica I Classificació Dels Plàstics Fílmics Derivats De La Cel·lulosa
ANÀLISI ORGANOLÈPTICA I CLASSIFICACIÓ DELS PLÀSTICS FÍLMICS DERIVATS DE LA CEL·LULOSALa voluntat de conservar materials fílmics no és quelcom nou. Des dels mateixos orígens de la cinematografia es va tenir consciència de la seva importància i al llarg de la història...

Els primers materials plàstics (I)
ELS PRIMERS MATERIALS PLÀSTICS (I) Aire d'artista (Piero Manzoni)Es calcula que el 60 % dels milers de milions de tones de plàstic fabricades fins ara suren als oceans o romanen dipositats en abocadors, però en aquest moment, malgrat que els plàstics s'han convertit...

Josep Gaspar I Serra
JOSEP GASPAR I SERRAJosep Gaspar i Serra va néixer a Manresa l’any 1892 i va ser un dels documentalistes més importants dels inicis del cinema a Espanya; malauradament, gran part de la seva obra no s’ha conservat. Aquest material, una còpia positiva, va ser trobat...

El secret de l’antic formigó romà
EL SECRET DE L'ANTIC FORMIGÓ ROMÀ Encara que les construccions modernes de formigó s'ensorren al cap d'unes poques dècades, sobre si estan situades a prop d'ambients marins, les antigues estructures romanes, no només es mantenen dempeus, sinó que són fins i tot més...