LA RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI CIENTÍFIC, TÈCNIC I INDUSTRIAL

Una de les 18.000 vàlvules de buit de l’ordinador Eniac

Després d’assistir a la jornada tècnica: La restauració del patrimoni científic, tècnic i industrial, el passat 25 de març al mNACTEC, aquestes són algunes de les meves reflexions:

La Carta de Nizhny Tagil de 2003 ens defineix com a patrimoni industrial els vestigis de la cultura industrial que posseeixin un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic, i inclou els llocs i construccions on han tingut lloc aquestes activitats, la maquinària, eines, testimonis i coneixements tècnics. Tot aquest corpus es classifica, de manera molt sintètica, en béns immobles, mobles i immaterials. Una de les principals característiques del nostre territori és el gran volum i heterogeneïtat d’objectes i coneixements de naturalesa industrial, científica i tècnica, implicant, ja d’entrada, una gran dificultat de gestió.

Fàbrica de ciment Asland

Caldria la confecció d’una gran base de dades completa i exhaustiva que fos comuna i compartida per totes les institucions, tant públiques com privades. Aquesta documentació ha de ser rigorosa i incloure el màxim nombre de béns, tant materials com immaterials.

Factoria Seat, anys 60

Aquesta tasca implica necessàriament la figura d’un coordinador, imprescindible, per establir, entre totes les institucions, una comunicació fluïda. Entre les seves competències hi hauria, a més, la de canalitzar les necessitats i facilitar les eines i l’assessorament necessaris perquè cada institució pugui decidir encertadament les accions i mesures a seguir en cada cas.

La gran varietat d’elements i la naturalesa dels materials dels béns del patrimoni industrial, científic i tècnic, dificulta la possibilitat de fixar protocols o criteris d’intervenció de caràcter general. Cada bé és únic, amb necessitats i finalitats concretes i específiques. És important valorar què pretenem aconseguir de cada objecte o lloc i les seves possibilitats d’ús, evitant la descontextualització i fossilització dels béns.

PTV, vehicle fabricat a Manresa

A més, la situació actual de la majoria de les institucions obliga a donar prioritat a les activitats de conservació, que han d’incloure mesures de documentació, gestió, conservació preventiva i divulgació, encaminades a la preservació d’aquests béns. En aquest sentit, és important també la sensibilització del públic en general envers la importància de la conservació del patrimoni, fomentant els estudis històrics i la seva difusió com a elements rellevants d’identitat social.

Panasonic GD93

Cal també la implicació de les empreses i institucions; les activitats d’avui seran les proveïdores del patrimoni amb què treballarem demà, i aquest cicle és cada vegada més immediat. És molt convenient començar a assessorar les empreses en la recopilació, conservació i documentació d’objectes, de la seva història i de l’evolució dels diferents processos productius. El concepte de patrimoni industrial ha d’avançar, a més, en la seva visió, començant a gestionar recursos que encara estan en ús. Moltes empreses ja inclouen museus corporatius com a eina de màrqueting i element de prestigi, i nosaltres no podem quedar relegats a una mera condició d’espera.

IBM 360 System

També és important la formació contínua dels professionals de la conservació, amb la celebració de jornades tècniques on els tècnics i les institucions puguem posar en comú les nostres experiències i compartir coneixements. En aquestes trobades, a més, els centres tenen l’oportunitat de coordinar noves activitats i se senten recolzats i assessorats.

Màquina d’electroteràpia

La limitació dels recursos és una realitat, però és possible contrarestar aquesta situació amb una actitud emprenedora i més eficient.