EL SECRET DE L’ANTIC FORMIGÓ ROMÀ
Encara que les construccions modernes de formigó s’ensorren al cap d’unes poques dècades, sobre si estan situades a prop d’ambients marins, les antigues estructures romanes, no només es mantenen dempeus, sinó que són fins i tot més estables i fortes que quan es van construir. Però quin és el secret? Els investigadors han descobert que l‟aigua de mar que es filtra a través de l‟estructura microscòpica d‟aquest formigó, origina el creixement d‟una sèrie de minerals que aporten una duresa afegida a aquestes antigues construccions.
Els romans fabricaven el seu formigó barrejant cendres volcàniques, calç i aigua de mar, per fer-ne el morter i després incorporaven roca volcànica. Aquesta barreja produeix una reacció anomenada puzzolànica, en homenatge a la ciutat de Pozzuoli a la badia de Nàpols, i s’utilitzava sistemàticament en moltes de les construccions, com per exemple, les grans estructures que protegien els ports.

Perforació en una antiga estructura romana. Projecte ROMACONS
Actualment al ciment Portland s’hi afegeixen agregats que han de reaccionar expandint-se i esquerdant el formigó i destruint la majoria d’estructures modernes, però la realitat és que aquests agregats acaben per facilitar l’aparició d’esquerdes que es van propagant per tot el material.
Un estudi recollit pel projecte ROMACONS identifica, al formigó romà, uns minerals excepcionalment rars: la tobermorita aluminosa i la phillipsita. Van concloure que l’aigua del mar s’introduïa a l’estructura, dissolent els components de la cendra volcànica, cosa que permet el creixement de vidres d’aquests minerals, molt similars als que es formen a les roques volcàniques, i que augmenten la resistència del formigó a la fractura. Aquest és un procés semblant a la corrosió, que, en canvi, seria molt perjudicial en els materials més moderns.
Malauradament, encara que s’han estudiat els antics textos romans, la recepta no es coneix i no som capaços de recrear els mètodes i les mescles per conèixer de manera precisa totes les seves reaccions químiques i produir aquest tipus de formigó.
Més notícies

Els Materials Plàstics: El Cel·luloide o Nitrat de Cel·lulosa
ELS MATERIALS PLÀSTICS: EL CEL·LULOIDE O NITRAT DE CEL·LULOSA Negatiu de cel·luloide de principis del segle XXEls materials plàstics van ser els únics suports de la indústria cinematogràfica fins a mitjans del segle XX. Les imatges en moviment es registraven i es...

Tractaments Hidrofugants, Superhidrofugants i Autonetejants en Roca Monumentals (I)
TRACTAMENTS HIDROFUGANTS, SUPERHIDROFUGANTS I AUTONETEJANTS EN ROQUES MONUMENTALS (I) Photo by Jay Castor on UnsplashCom ja hem vist, la consolidació és una intervenció que té com a objectiu retornar a les roques patrimonials les seves propietats i característiques...

Consolidació de Roques Carbonatades amb Nanopartícules d’Hidroxid de Calci
CONSOLIDACIÓ DE ROQUES CARBONATADES AMB NANOPARTÍCULES D’HIDROXID DE CALCIEls materials petris han estat àmpliament utilitzats en el patrimoni arquitectònic, escultòric i ornamental i, tot i que en tinguem una percepció de perdurabilitat i invulnerabilitat, la...

L’Evacuació del Tresor Artístic Espanyol Durant la Guerra Civil (i II)
L’EVACUACIÓ DEL TRESOR ARTÍSTIC ESPANYOL DURANT LA GUERRA CIVIL (i II) (Llegeix la primera part d’aquest post en aquest enllaç). El 21 d’octubre de 1937 va acabar la campanya del Nord, els nacionals han entrat a Gijón i Avilés. Una setmana després, el govern republicà...