[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ specialty=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_padding=\u00bb||15px|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb3_4″ specialty_columns=\u00bb3″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_row_inner _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column_inner saved_specialty_column_type=\u00bb3_4″ _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||18px|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/P1040455.jpg\u00bb title_text=\u00bbP1040455″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Negatiu de cel\u00b7luloide de principis del segle XX<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Els materials pl\u00e0stics van ser els \u00fanics suports de la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica fins a mitjans del segle XX. Les imatges en moviment es registraven i es reprodu\u00efen sobre unes cintes de material pl\u00e0stic transparent, recobertes per una capa s\u00f2lida composta per gelatines i pels materials sensibles formadors de la imatge.<\/p>\n
Aquests materials pl\u00e0stics es poden dividir en dos grups:<\/p>\n
Els materials pl\u00e0stics derivats de la cel\u00b7lulosa eren assequibles i abundants (la cel\u00b7lulosa \u00e9s un dels elements m\u00e9s abundants de la natura) i presenten, a m\u00e9s, unes caracter\u00edstiques molt adequades que permeten el registre i la reproducci\u00f3 d\u2019imatges i so:<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/P1040449.jpg\u00bb title_text=\u00bbP1040449″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Rotlles de nitrat de cel\u00b7lulosa i pastilles de c\u00e0mfora<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Aquests suports van ser els primers utilitzats en la ind\u00fastria del cinema i s\u2019obtenien modificant l\u2019estructura de la cel\u00b7lulosa en substituir els grups hidroxils (OH) dels anells moleculars per grups nitro o acetat.<\/p>\n
La cel\u00b7lulosa \u00e9s el biopol\u00edmer m\u00e9s abundant de la natura i es troba a les parets de les c\u00e8l\u00b7lules vegetals. \u00c9s un polisac\u00e0rid estructural de les plantes, \u00e9s a dir, forma part dels teixits de sosteniment. El percentatge de cel\u00b7lulosa de la fusta \u00e9s aproximadament del 50%, en canvi el cot\u00f3 presenta un percentatge superior al 90%. A causa de l\u2019abund\u00e0ncia dels grups hidroxils, la cel\u00b7lulosa hauria de ser soluble en aigua, per\u00f2, gr\u00e0cies a l\u2019espaiament regular d\u2019aquests grups, no ho \u00e9s. Tot i que \u00e9s lleugerament higrosc\u00f2pica, els seus enlla\u00e7os intermoleculars s\u00f3n tan forts que la fan impermeable i insoluble en aigua.<\/p>\n
Les fonts exclusives utilitzades per obtenir cel\u00b7lulosa amb finalitats qu\u00edmiques s\u00f3n les borradures de cot\u00f3 i la polpa de fusta. Les borradures de cot\u00f3 utilitzades per obtenir pl\u00e0stics s\u00f3n les fibres m\u00e9s curtes obtingudes de les llavors, ja que les m\u00e9s llargues s\u2019utilitzen en la ind\u00fastria t\u00e8xtil. En canvi, per obtenir la cel\u00b7lulosa de la polpa de fusta es necessita realitzar un proc\u00e9s d\u2019extracci\u00f3 qu\u00edmica.<\/p>\n
La cel\u00b7lulosa pot degradar-se en diferents medis. La degradaci\u00f3 hidrol\u00edtica catalitzada per un \u00e0cid condueix a la glucosa. Per oxidaci\u00f3 es poden obtenir una gran varietat de productes oxicel\u00b7lul\u00f2sics. Aquesta oxidaci\u00f3 pot presentar-se en diferents punts de la mol\u00e8cula, amb ruptura o no de la cadena.<\/p>\n
Els productes de reacci\u00f3 de la cel\u00b7lulosa s\u00f3n els d\u2019addici\u00f3 i formaci\u00f3 d\u2019\u00e8sters i \u00e8ters. En aquests materials, els grups hidroxils es reemplacen per altres grups, i el grau de substituci\u00f3 \u00e9s el nombre mitj\u00e0 de grups substitu\u00efts per unitat de glucosa. Un derivat totalment substitu\u00eft t\u00e9 un grau de substituci\u00f3 3. Aix\u00f2 significa que els productes comercials tindran un valor de substituci\u00f3 que dependr\u00e0 del seu \u00fas final, per\u00f2 que evidentment sempre ser\u00e0 inferior a tres.<\/p>\n
La facilitat de reacci\u00f3 del grup hidroxil ve condicionada en gran part per la seva posici\u00f3 dins de la cadena i en l\u2019estructura fibrosa. La velocitat de les reaccions ve determinada pel tipus de reactiu i \u00e9s molt m\u00e9s gran en les zones amorfes que en les cristal\u00b7lines. Tamb\u00e9 \u00e9s convenient controlar les condicions perqu\u00e8 la substituci\u00f3 es faci de la manera m\u00e9s uniforme possible, \u00e9s a dir, que tots els grups hidroxils tinguin les mateixes possibilitats de reacci\u00f3. Si aix\u00f2 no passa, les mol\u00e8cules que es troben a la superf\u00edcie de la cel\u00b7lulosa reaccionaran substituint tots els seus grups hidroxils, mentre que a l\u2019interior gaireb\u00e9 no hi haur\u00e0 reacci\u00f3.<\/p>\n
El nitrat de cel\u00b7lulosa o cel\u00b7luloide va ser un dels primers pl\u00e0stics artificials. T\u00e9 unes qualitats mec\u00e0niques i \u00f2ptiques ideals per als suports f\u00edlmics. Si es conforma en l\u00e0mines d\u2019unes 140 micres de gruix, deixa passar gaireb\u00e9 el 95% de la llum blanca. El material del cel\u00b7luloide procedeix de la reacci\u00f3 de l\u2019\u00e0cid n\u00edtric amb el cot\u00f3 en pres\u00e8ncia d\u2019\u00e0cid sulf\u00faric. \u00c9s un pl\u00e0stic molt resistent a la tracci\u00f3, compressi\u00f3 i desgast, per\u00f2 com a contrapartida \u00e9s extremadament inflamable, fins i tot auto inflamable, i tamb\u00e9 molt alterable amb la llum solar.<\/p>\n
La nitrocel\u00b7lulosa o cot\u00f3 p\u00f3lvora va sorgir a partir de les investigacions dirigides a la cerca de nous explosius, i conserva gran part de la seva inestabilitat qu\u00edmica. Va ser sintetitzada per primera vegada el 1846, tot i que anys abans ja es feien experiments amb patates i \u00e0cid n\u00edtric. Va ser Christian Friedrich Sch\u00f6nbein, professor de la Universitat de Basilea, qui va substituir les patates per cot\u00f3 hidr\u00f2fil i hi va afegir \u00e0cid sulf\u00faric, despr\u00e9s d\u2019observar com cremava un drap de cot\u00f3 amb qu\u00e8 havia netejat una barreja d\u2019\u00e0cid n\u00edtric i sulf\u00faric.<\/p>\n
El 1869, els fabricants de boles de billar Phelan i Collander van oferir una recompensa de 10.000 d\u00f2lars a qui trob\u00e9s un substitut de l\u2019ivori, que comen\u00e7ava a escassejar. Els germans Hyatt, despr\u00e9s de molts intents, van descobrir que barrejant nitrat de cel\u00b7lulosa amb c\u00e0mfora s\u2019obtenia un material termopl\u00e0stic, dur, resistent a l\u2019aigua, als olis i als \u00e0cids, indistinguible de l\u2019ivori original i que es podia motllejar i laminar en calent i mecanitzar en fred.<\/p>\n
El 1889, George Eastman va comen\u00e7ar a utilitzar cel\u00b7luloide en forma de cinta com a suport per a pel\u00b7l\u00edcules fotogr\u00e0fiques i m\u00e9s tard per a les pel\u00b7l\u00edcules del Quinetoscopi d\u2019Edison. Eastman Kodak va fabricar pel\u00b7l\u00edcula de cel\u00b7luloide fins a 1951 i aquest pl\u00e0stic va ser abandonat com a suport f\u00edlmic, i fins i tot eliminat pels nombrosos accidents que provocava en cinemes i magatzems de pel\u00b7l\u00edcules.<\/p>\n
A causa del seu car\u00e0cter extremadament inflamable, ha de ser emmagatzemat, transportat i eliminat seguint els codis i regulacions prescrits per la NFPA 40: Standard for the Storage and Handling of Cellulose Nitrate Film.<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/celluloid-28a.jpg\u00bb title_text=\u00bbcelluloid-28a\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n