[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ specialty=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_padding=\u00bb||15px|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb3_4″ specialty_columns=\u00bb3″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_row_inner _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column_inner saved_specialty_column_type=\u00bb3_4″ _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||18px|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Transporte-obras-Prado-08.jpg\u00bb title_text=\u00bbTransporte-obras-Prado-08″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
El trasllat d\u2019una part important de la pinacoteca madrilenya durant la Guerra Civil espanyola \u00e9s un episodi gaireb\u00e9 desconegut de la nostra hist\u00f2ria. El trasllat, de gaireb\u00e9 dues mil obres, va durar tres anys i va tenir com a primer dest\u00ed Val\u00e8ncia. Posteriorment, una part d\u2019aquestes obres es van portar juntament amb el govern republic\u00e0 a Catalunya, per ser finalment dipositades a la seu de la Societat de Nacions a Ginebra. L\u2019expedici\u00f3 va tornar, un cop acabada la guerra, a Madrid i va ser reintegrada novament a les pinacoteques sense haver patit gaireb\u00e9 cap dany.<\/p>\n
Al juliol de l\u2019any 1936, despr\u00e9s de l\u2019alzament militar contra el govern de la rep\u00fablica, es produeix la sublevaci\u00f3 de la major part de la poblaci\u00f3, que recolza \u00e0mpliament el seu govern i que ser\u00e0 capa\u00e7 de contenir inicialment els colpistes. Aquesta situaci\u00f3 no estava prevista, i el que en un principi havia de ser una acci\u00f3 r\u00e0pida per derrocar el govern, acabar\u00e0 desembocant en una guerra civil. Lamentablement, amb aquesta sublevaci\u00f3 tamb\u00e9 s\u2019inicia una fase violenta i anticlerical que caus\u00e0 la destrucci\u00f3 d\u2019una gran part del patrimoni, amb robatoris, saqueigs i la demolici\u00f3 de palaus i edificis religiosos. El escriptor comunista Jos\u00e9 Bergam\u00edn denuncia la situaci\u00f3 de perill en qu\u00e8 es troba el patrimoni. El govern de Giral en pren consci\u00e8ncia i intenta recuperar el control dels carrers. \u00c9s en aquest moment quan es crea la Junta d\u2019Incautaci\u00f3 i Protecci\u00f3 del Patrimoni Art\u00edstic.<\/p>\n
Aquesta junta s\u2019encarregar\u00e0 d\u2019incautar i conservar, en nom de l\u2019Estat, totes les obres, mobles o immobles, d\u2019inter\u00e8s art\u00edstic, hist\u00f2ric o bibliogr\u00e0fic, que, a causa de les circumst\u00e0ncies anormals del moment, ofereixin, segons el seu criteri, perill de ru\u00efna, p\u00e8rdua o deteriorament (Decret del MIPBA d\u20191-VIII-1936, Gaceta de Madrid, n\u00fam. 215, de 2-VIII-1936).<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/7-movilizacion-social-proteccion-patrimonio.jpg\u00bb title_text=\u00bb7-movilizacion-social-proteccion-patrimonio\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Campanya dels estudiants de Belles Arts<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Es van comen\u00e7ar a emprendre accions amb l\u2019objectiu que la poblaci\u00f3 s\u2019identifiqu\u00e9s amb el seu patrimoni i el respect\u00e9s. Es realitzen incautacions, tot i la desconfian\u00e7a de molts ciutadans i particulars a lliurar les obres al govern, i es fan campanyes amb crides a la conservaci\u00f3 dels b\u00e9ns culturals i a la necessitat de col\u00b7laborar amb la Junta:<\/p>\n
Aquesta Junta demana l\u2019ajuda de tothom, el respecte de tothom per a les obres d\u2019art, per als llibres, per als mobles, per als temples, per als edificis, per a tot all\u00f2 la destrucci\u00f3 del qual significaria l\u2019embotiment i la desaparici\u00f3 de les millors qualitats de la nostra ra\u00e7a. Aquestes riqueses, en un futur proper, serviran per estendre la cultura per tots els Centres del pa\u00eds: Museus, Biblioteques, Escoles, Ateneus, etc.<\/em><\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/ciudadanos2.png\u00bb title_text=\u00bbciudadanos!2″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n Dues setmanes despr\u00e9s d\u2019iniciada la guerra, la junta improvisada treballa a ple rendiment, creant comissions i catalogant minuciosament totes les peces recuperades, amb la seva corresponent fitxa i acta d\u2019incautaci\u00f3. Les obres d\u2019art que la Junta de salvament va recuperant es dipositen sota la c\u00fapula de la bas\u00edlica de San Francisco el Grande i al convent de les Descalces, a Madrid.<\/p>\n A principis de novembre, la guerra arriba als voltants de la capital, i tot i que la resposta dels madrilenys permet frenar moment\u00e0niament l\u2019avan\u00e7 de les tropes rebels, la caiguda de la ciutat sembla, a la llarga, inevitable. El 6 de novembre, el Consell de Ministres decideix traslladar el govern de Madrid a Val\u00e8ncia, deixant la ciutat sota la responsabilitat d\u2019una Junta de Defensa presidida pel general Miaja. Aix\u00ed mateix, es determina que una selecci\u00f3 de les millors obres del Tresor Art\u00edstic sigui evacuada juntament amb el Govern a Val\u00e8ncia, allunyada en aquell moment dels fronts de guerra.<\/p>\n El sotsdirector del Museu del Prado, tancat al p\u00fablic des de l\u2019agost, ja havia realitzat una selecci\u00f3 de 250 obres mestres que havien de ser retirades de l\u2019exposici\u00f3 davant qualsevol motiu d\u2019alerta. S\u00e1nchez Cant\u00f3n ordena ara que es despenjin totes les pintures i es dipositin als soterranis, la part m\u00e9s segura del museu.<\/p>\n El 10 de novembre surt cap a Val\u00e8ncia un primer comboi amb 18 obres mestres del Museu del Prado, seleccionades per Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n, Rafael Alberti i Florencio Sosa. Entre elles hi ha pintures de Tizi\u00e0, Goya, Vel\u00e1zquez, el Greco i Tintoretto. S\u00e1nchez Cant\u00f3n \u00e9s contrari a aquestes mesures: el director en funcions considera que una evacuaci\u00f3 i trasllat de les obres implica un risc molt m\u00e9s gran que el seu dip\u00f2sit en soterranis convenientment condicionats. El Govern de la Rep\u00fablica i una gran part del sector art\u00edstic estimen que nom\u00e9s es pot garantir la integritat del tresor nacional si est\u00e0 sota la seva tutela immediata. El gener de 1938, S\u00e1nchez Cant\u00f3n va ser destitu\u00eft del seu c\u00e0rrec, possiblement a causa de la seva oposici\u00f3 sistem\u00e0tica als successius trasllats.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/892c20e1-cc6b-2105-c663-599f32e6db7c.jpg\u00bb title_text=\u00bb892c20e1-cc6b-2105-c663-599f32e6db7c\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Col\u00b7locaci\u00f3 de \u201cl\u2019Adam\u201d de D\u00fcrer dins la seva caixa d\u2019embalatge<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n La pressi\u00f3 dels franquistes es fa cada cop m\u00e9s insuportable als afores de Madrid. Es produeixen els primers bombardejos sistem\u00e0tics sobre la poblaci\u00f3 civil. Franco, amb l\u2019ajuda d\u2019alemanys i italians, posa en pr\u00e0ctica per primera vegada aquest tipus d\u2019accions amb l\u2019objectiu, tamb\u00e9, de desmoralitzar la poblaci\u00f3 i debilitar el front que defensa la ciutat.<\/p>\n A la tarda del 16 de novembre de 1936, les bombes llan\u00e7ades per avions rebels impacten contra el Museu del Prado, els voltants del Museu Arqueol\u00f2gic i la Biblioteca Nacional. El foc provocat per nou bombes incendi\u00e0ries que van caure sobre l\u2019edifici no arriba a les sales, i l\u2019ona expansiva de les caigudes als voltants no causa danys greus a l\u2019estructura. A m\u00e9s, gr\u00e0cies a les mesures adoptades mesos abans per S\u00e1nchez Cant\u00f3n, tamb\u00e9 s\u2019han minimitzat les conseq\u00fc\u00e8ncies. El b\u00e0ndol republic\u00e0 aprofita aquest fet i difon per les principals cancelleries d\u2019Europa aquest atac al Patrimoni Art\u00edstic.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/2017111812110015999.jpg\u00bb title_text=\u00bb2017111812110015999″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Museu del Prado. Galeria Central desmuntada. Escultures protegides amb sacs de terra<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n Els bombardejos continuen i \u00e9s necessari agilitzar el trasllat de la resta d\u2019obres del Prado. El 3 de desembre de 1936, Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n \u00e9s designada responsable de l\u2019evacuaci\u00f3 urgent de les pintures del Museu del Prado i del seu transport a Val\u00e8ncia. Una setmana despr\u00e9s s\u2019organitza el comboi, escoltat per milicians del Cinqu\u00e8 Regiment, en qu\u00e8 viatja la pintura de Vel\u00e1zquez \u201cLes Menines\u201d. El trasllat \u00e9s extremadament accidentat: les carreteres estan deteriorades, ja que s\u00f3n un dels principals objectius de l\u2019aviaci\u00f3. Al pont de ferro d\u2019Arganda, cal creuar algunes caixes a m\u00e0 fins a l\u2019altre extrem, ja que el pont no \u00e9s prou alt perqu\u00e8 hi passin per sota les caixes de fusta, constru\u00efdes a mida per a algunes obres, cosa que implica diverses hores de feina. La ruta del comboi \u00e9s controlada durant tota la nit, i els responsables directes han de contactar per tel\u00e8fon amb Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n i el seu company Rafael Alberti al pas de cada ciutat important, fins que arriben sense incid\u00e8ncies a Val\u00e8ncia.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/34a76713-8aa6-13af-7557-3acc2bf0914d.jpg\u00bb title_text=\u00bb34a76713-8aa6-13af-7557-3acc2bf0914d\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Camions amb teles empegades<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n A partir d\u2019aquella nit, la Junta de Defensa del Tresor ser\u00e0 la responsable dels trasllats, que seran cada cop m\u00e9s complexos a causa de les condicions de les carreteres, els bombardejos, els francs-tiradors\u2026. Les rutes es modifiquen per a cada viatge i la velocitat m\u00e0xima \u00e9s de 15 quil\u00f2metres per hora per tal de no deteriorar les pintures; cada enviament triga unes 24 hores.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/CAJAS-_1.jpg\u00bb title_text=\u00bbCAJAS-_1″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Proc\u00e9s d\u2019embalatge: les obres es protegien amb cartr\u00f3 i guata i s\u2019ajustaven amb coixinets dins la seva corresponent caixa de fusta.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n A Val\u00e8ncia, la guerra encara no hi ha arribat, i la junta selecciona dos edificis per dipositar el tresor, la esgl\u00e9sia del Patriarca, on es dipositen tan bon punt arriben des de Madrid i que serveix com a primer magatzem i taller de restauraci\u00f3, i les torres g\u00f2tiques de Serrans. Jos\u00e9 Lino Vaamonde, arquitecte del Museu del Prado, es despla\u00e7a a Val\u00e8ncia per realitzar les tasques de condicionament de les torres, que reuneixen les caracter\u00edstiques necess\u00e0ries per protegir les obres. Es fan servir els baixos com a b\u00fanquer, s\u2019hi construeix a sobre una volta de formig\u00f3 armat i s\u2019hi dipositen capes successives de closca d\u2019arr\u00f2s, terra i sacs de terra. Les caixes es protegeixen amb murets de formig\u00f3 armat perforats per atenuar l\u2019impacte d\u2019una possible ona expansiva, i es controlen les condicions de temperatura i humitat del recinte.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/4548b152-b04b-7302-275c-312c33bcb04f.jpg\u00bb title_text=\u00bb4548b152-b04b-7302-275c-312c33bcb04f\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Pl\u00e0nol que inclou els condicionaments per al dip\u00f2sit i la protecci\u00f3 del tresor<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n Al mateix temps, es reorganitzen les juntes: la de Val\u00e8ncia passa a ser la Junta Central del Tresor Art\u00edstic i tindr\u00e0 \u00e0mbit estatal. De la seva autoritat dependran la resta de juntes provincials. Timoteo P\u00e9rez Rubio, marit de Rosa Chacel, en ser\u00e0 el president, i Jos\u00e9 Mar\u00eda Giner Pantoja, la seva m\u00e0 dreta.<\/p>\n Mentrestant, a la capital, la junta provincial de Madrid continua realitzant una tasca encomiable: es creen equips multidisciplinaris que continuen recuperant i catalogant, a contrarellotge, tot tipus d\u2019obres. Tots aquests objectes s\u00f3n dipositats a la bas\u00edlica de San Francisco el Grande i al Museu Arqueol\u00f2gic. Tot i que la situaci\u00f3 a Madrid \u00e9s cada cop m\u00e9s cr\u00edtica i els mitjans de tota mena s\u00f3n cada vegada m\u00e9s limitats, la junta continua realitzant tots els processos de manera meticulosa. No hi ha subministraments de cap mena i \u00e9s complicat aconseguir els materials necessaris; fins i tot els membres de la junta es troben cada cop m\u00e9s cansats i, en alguns casos, desnodrits.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/a5894fdb-6a57-47a4-86b2-d1844f66ca03.jpg\u00bb title_text=\u00bba5894fdb-6a57-47a4-86b2-d1844f66ca03″ align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Cripta de San Francisco el Grande<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n A la tardor de 1937, i en aquestes circumst\u00e0ncies tan complicades, s\u2019ordena al president de la Junta Delegada del Tresor Art\u00edstic de Madrid, Roberto Fern\u00e1ndez Balbuena, que desallotgi la bas\u00edlica de San Francisco el Grande. Aquesta esgl\u00e9sia constitueix en aquell moment el dip\u00f2sit m\u00e9s gran, amb m\u00e9s de 50.000 objectes de tota mena. El president de la junta, totalment desbordat, intenta rec\u00f3rrer l\u2019ordre, per\u00f2 sap que la bas\u00edlica pot ser ocupada pels soldats en qualsevol moment. S\u2019organitza el trasllat a un ritme brutal de m\u00e9s de mil peces al dia, es dipositen 15.000 llen\u00e7os al Museu del Prado i la resta d\u2019objectes al Museu Arqueol\u00f2gic, que queda totalment saturat.<\/p>\n El desenvolupament de la guerra i la situaci\u00f3 d\u2019amena\u00e7a plantegen al govern un nou canvi: el 28 d\u2019octubre s\u2019anuncia el trasllat a Barcelona. Mentrestant, els republicans conquereixen Terol al desembre i encerclen la resta del territori sublevat. Els membres de la junta recullen, despr\u00e9s de la batalla i entre les runes, una gran quantitat d\u2019objectes art\u00edstics i tamb\u00e9 els arxius catedralicis. Tanmateix, el 22 de febrer, Terol torna a mans de Franco, que inicia una gran ofensiva amb l\u2019objectiu d\u2019arribar al Mediterrani i partir en dos el territori republic\u00e0. El 15 d\u2019abril de 1938, Camilo Alonso Vega pren Vinar\u00f2s i trenca en dos la zona republicana.<\/p>\n