[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ specialty=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_padding=\u00bb||15px|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb3_4″ specialty_columns=\u00bb3″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_row_inner _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column_inner saved_specialty_column_type=\u00bb3_4″ _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||18px|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Les tintes metal\u00b7log\u00e0l\u00b7liques, la composici\u00f3 principal de les quals \u00e9s el sulfat ferr\u00f3s, han estat utilitzades amb normalitat en els documents manuscrits des del segle IV fins al XIX. Tanmateix, s\u2019han trobat proves que aquestes f\u00f3rmules ja es coneixien molt abans. Un exemple n\u2019\u00e9s que trobem una f\u00f3rmula per a la seva elaboraci\u00f3 recollida a l\u2019obra de Plini el Vell. Les tintes anteriors, de carb\u00f3, eren poc resistents i van ser substitu\u00efdes per aquestes, molt m\u00e9s permanents i insolubles en aigua, per garantir la durabilitat de les escriptures en els documents. Es basen en la reacci\u00f3 dels tanins amb un sulfat met\u00e0l\u00b7lic i s\u00f3n de color negre intens, encara que amb els anys es tornen de color marr\u00f3.<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/perforaciones-por-tintas-ferrogalicas.jpg\u00bb title_text=\u00bbperforaciones-por-tintas-ferrogalicas\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Document de l\u2019Arxiu Municipal de M\u00e0laga<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Podem trobar diversos termes al llarg dels anys per referir-nos a aquest tipus de tintes:<\/p>\n
Tamb\u00e9 trobem nombroses f\u00f3rmules d\u2019elaboraci\u00f3. Tot i que al llarg del temps i en cada zona s\u2019ha utilitzat una gran varietat d\u2019additius, els principals ingredients s\u00f3n:<\/p>\n
El principal inconvenient d\u2019aquest tipus de tinta, especialment les que tenen ferro en la seva composici\u00f3 \u2014les ferrog\u00e0l\u00b7liques\u2014 \u00e9s la corrosi\u00f3. Les sals met\u00e0l\u00b7liques en contacte amb la humitat ambiental corroeen i deterioren el suport. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s acusat en el paper, ja que el pergam\u00ed \u00e9s un medi molt m\u00e9s alcal\u00ed a causa de la seva elaboraci\u00f3. Els suports cel\u00b7lul\u00f2sics es \u201ccremen\u201d, es tornen fr\u00e0gils i s\u2019enfosqueixen. Tamb\u00e9 les reaccions d\u2019acidesa o la hidr\u00f2lisi \u00e0cida de la cel\u00b7lulosa modifiquen les propietats mec\u00e0niques del suport, essent ambd\u00f3s processos auto-catal\u00edtics.<\/p>\n
El metall que cont\u00e9 la tinta, sovint en exc\u00e9s, s\u2019oxida i catalitza el di\u00f2xid de sofre atmosf\u00e8ric, que amb l\u2019ajuda de la humitat genera \u00e0cid sulf\u00faric, extremadament corrosiu. Aquesta reacci\u00f3 destrueix el suport que sustenta aquestes tintes, ja que l\u2019acidesa dels seus components provoca la descomposici\u00f3 de la cel\u00b7lulosa. En aquests processos, a m\u00e9s de la composici\u00f3 de les tintes, tamb\u00e9 s\u00f3n importants altres factors de risc, que trobem combinats amb altres de naturals com els ambientals, la quantitat de tinta en els tra\u00e7os, la qualitat i naturalesa del paper, i el pH\u2026<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Andricus-kollari.jpg\u00bb title_text=\u00bbAndricus kollari\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font_size=\u00bb14px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Gales<\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Principals indicadors visuals d\u2019alteraci\u00f3:<\/p>\n
Per confirmar la pres\u00e8ncia d\u2019ions de ferro (Fe II), causants de les corrosions de les tintes, disposem al mercat de papers indicadors amb un reactiu, la batofenantro\u00efna, que es tenyeix de color vermell en pres\u00e8ncia d\u2019aquest i\u00f3 (Iron Gall Ink Paper Test\u00a9).<\/p>\n
La majoria de propostes actuals d\u2019intervenci\u00f3 en suports amb corrosi\u00f3 de tintes metal\u00b7log\u00e0l\u00b7liques es basen en el control de l\u2019acidesa o b\u00e9 el control de l\u2019acidesa i l\u2019estabilitzaci\u00f3 de les tintes. Com a tractament complementari, per als suports m\u00e9s alterats f\u00edsicament, es proposa una consolidaci\u00f3 amb laminaci\u00f3 que ajudi a recuperar-ne la consist\u00e8ncia.<\/p>\n
<\/p>\n
Aquest tractament elimina els \u00e0cids solubles i aporta una reserva alcalina. S\u2019ha demostrat que els suports que mantenen un pH entre 5,5 i 7,5 tenen la capacitat de ralentir o fins i tot disminuir l\u2019activitat oxidativa de les tintes a base de ferro i coure. Per tant, molts professionals consideren la desacidificaci\u00f3 com la intervenci\u00f3 m\u00e9s adequada per controlar l\u2019oxidaci\u00f3 de les tintes.<\/p>\n
El control del pH evita tamb\u00e9 la hidr\u00f2lisi \u00e0cida de la cel\u00b7lulosa, \u00e9s a dir, elimina l\u2019acci\u00f3 perjudicial de l\u2019acidesa sobre el paper, provocant una reacci\u00f3 entre una base i l\u2019\u00e0cid que deixa un residu sobre el suport: la reserva alcalina.<\/p>\n
Els productes m\u00e9s utilitzats per a la desacidificaci\u00f3 aquosa s\u00f3n:<\/p>\n
Hidroxid de calci i de magnesi<\/p>\n<\/li>\n
Carbonat c\u00e0lcic o magn\u00e8sic<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n
Quan no es pot fer en bany, hi ha altres opcions no aquoses i puntuals, com:<\/p>\n
Hidroxid de bari<\/p>\n<\/li>\n
Acetat c\u00e0lcic, magn\u00e8sic o b\u00e0ric<\/p>\n<\/li>\n
Mon\u00f2xid de magnesi (Bookkeeper\u00a9)<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n
Les nanotecnologies actuals permeten ajustar millor la penetraci\u00f3 gr\u00e0cies a la mida de part\u00edcula i un major control del pH. Les nanopart\u00edcules m\u00e9s usades s\u00f3n d\u2019hidroxid de calci o magnesi, aplicables tant en bany com en esprai. Tamb\u00e9 poden dissoldre\u2019s en aigua o en alcohols com l\u2019etanol.<\/p>\n
L\u2019estabilitzaci\u00f3 busca bloquejar els ions de ferro directament. Les metodologies m\u00e9s esteses s\u00f3n la quelaci\u00f3 del ferro lliure mitjan\u00e7ant fitat de calci o de magnesi, que impedeixen l’acci\u00f3 catal\u00edtica dels metalls. S\u00f3n m\u00e8todes invasivos i aquosos, que obliguen a desmuntar els llibres full per full, amb la p\u00e8rdua de materials originals que aix\u00f2 suposa.<\/p>\n
Neevel va desenvolupar el tractament amb fitat de calci combinat amb desacidificaci\u00f3 cap a 1995. Jana Kolar substitueix el fitat de calci pel de magnesi, junt amb bicarbonat de calci, evitant l’\u00fas d\u2019amon\u00edac. El fitat de magnesi no es recomana per a tintes amb contingut en sals de coure.<\/p>\n
Una altra proposta de la Dra. Kolar (en fase experimental) \u00e9s estabilitzar tintes metalo\u00e0cides \u2014tant ferrog\u00e0l\u00b7liques com amb coure\u2014 en sec o amb aplicaci\u00f3 puntual amb pinzell, amb una dissoluci\u00f3 en etanol de Tetra Butil Amoni Bromur (TBABr) a 0,03 mol\/litre. Aquest tractament no bloqueja el ferro, per\u00f2 descompon els per\u00f2xids. Tanmateix, \u00e9s nou i encara no se\u2019n coneixen els efectes a llarg termini ni la toxicitat. Tamb\u00e9 de la Dra. Kolar, s\u2019estan investigant solucions aquoses amb etil 1-3 metilimidazoli bromur (EMIMBr) i butil 2-3 dimetilimidazoli bromur (BDMIMBr).<\/p>\n
<\/p>\n
La laminaci\u00f3, un cop redu\u00efda l\u2019acidesa i estabilitzat el document, permet recuperar la resist\u00e8ncia mec\u00e0nica perduda per la corrosi\u00f3 de les tintes metalo\u00e0cides. Mitjan\u00e7ant l\u2019adhesi\u00f3 d\u2019una l\u00e0mina s\u2019enforteix i es recupera la funcionalitat del document. \u00c9s preferible fer-ho amb adhesius compatibles amb l\u2019aprest original, com gelatina o mid\u00f3. La gelatina fins i tot podria inhibir la corrosi\u00f3, tot i que no est\u00e0 demostrat emp\u00edricament. Els \u00e8sters de cel\u00b7losa, encara que no s\u00f3n afins, no s\u00f3n atacats pels microorganismes i es poden aplicar en fred. Amb un tiss\u00fa de menys de 5 g\/m\u00b2 i baixa concentraci\u00f3 d\u2019adhesiu n\u2019hi ha prou. Aquesta consolidaci\u00f3 \u00e9s considerada for\u00e7a invasiva.<\/p>\n
En casos de gran fragilitat, es poden fer servir tiss\u00fas rehumectables amb metilhidroxietilcel\u00b7lulosa dissolta en aigua, etanol, o gelatina. Aix\u00f2 evita l\u2019exc\u00e9s d\u2019humitat i no requereix desmuntar llibres. Una altra opci\u00f3 \u00e9s el paper japon\u00e8s amb resina acr\u00edlica pura termopl\u00e0stica (15-20%) i aplicaci\u00f3 de calor. \u00c9s reversible amb alcohol en esprai moderat.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Encara que la majoria de la documentaci\u00f3 sembla considerar com a millor opci\u00f3 una estabilitzaci\u00f3 amb fitats, s\u2019estan investigant altres alternatives per a la conservaci\u00f3 d\u2019aquests documents:<\/p>\n
La problem\u00e0tica de les tintes metalo\u00e0cides es pot abordar de diverses maneres, per\u00f2 encara no hi ha un procediment ideal i sense inconvenients.<\/p>\n
Alguns professionals en conservaci\u00f3 de document consideren una desacidificaci\u00f3 com el tractament m\u00e9s adequat per a la neutralitzaci\u00f3 de la corrosi\u00f3 d\u2019aquestes tintes. \u00c9s evident que un suport \u00e0cid ajuda a catalitzar les reaccions d\u2019oxidaci\u00f3 i que, per tant, controlant aquest par\u00e0metre \u00e9s possiblement suficient.<\/p>\n
Altres autors integren tamb\u00e9 un tractament complementari, la consolidaci\u00f3 o laminaci\u00f3 amb un suport auxiliar. Aquest procediment, a m\u00e9s de recuperar l\u2019estabilitat f\u00edsica del document, a\u00eflla de l\u2019exterior la reserva alcalina aconseguida gr\u00e0cies a la desacidificaci\u00f3. Com que \u00e9s una intervenci\u00f3 realment invasiva i poc reversible, s\u2019hauria de dur a terme nom\u00e9s quan sigui extremadament necessari i en cas de suports molt deteriorats. Tamb\u00e9 cal tenir molt present que els adhesius aquosos poden provocar, a la llarga, que els elements solubles, com els ions de Fe i l\u2019\u00e0cid sulf\u00faric, migrin cap a les zones del contorn dels tra\u00e7os creant aureoles en les escriptures.<\/p>\n
Per\u00f2 en realitat, la majoria de textos, i fins i tot als seminaris dedicats a la restauraci\u00f3 de documents afectats per la corrosi\u00f3 de les tintes metalo\u00e0cides, es planteja l\u2019estabilitzaci\u00f3 amb banys de fitats com l\u2019alternativa m\u00e9s adequada i natural. Encara que aix\u00f2 impliqui el desmuntatge full per full d\u2019un llibre i la conseg\u00fcent modificaci\u00f3 i p\u00e8rdua d\u2019elements com les cap\u00e7ades, els cosits i les enquadernacions originals.<\/p>\n
Cal tenir en compte tamb\u00e9 que qualsevol tractament d\u2019aquest tipus modificar\u00e0 la composici\u00f3 d\u2019alguns dels materials, i per tant les an\u00e0lisis poden donar resultats erronis a l\u2019hora de determinar, per exemple, l\u2019autenticitat, l\u2019autoria\u2026 etc. d\u2019un determinat document.<\/p>\n
S\u2019ha de prioritzar sempre la m\u00ednima intervenci\u00f3 i la m\u00e0xima reversibilitat.<\/p>\n
http:\/\/elpajareteorquidiado.blogspot.com.es\/2016\/03\/las-tintas-ferrogalicasii.html<\/a> [\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb header_3_font_size=\u00bb30px\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_blog posts_number=\u00bb4″ include_categories=\u00bball\u00bb use_manual_excerpt=\u00bboff\u00bb show_author=\u00bboff\u00bb show_categories=\u00bboff\u00bb show_excerpt=\u00bboff\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb header_font_size=\u00bb25px\u00bb meta_font=\u00bb–et_global_heading_font||||||||\u00bb meta_font_size=\u00bb15px\u00bb border_radii_fullwidth=\u00bbon|10px|10px|10px|10px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_blog][\/et_pb_column][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" TRACTAMENT D\u2019ESTABILITZACI\u00d3 DE DOCUMENTS AFECTATS PER L\u2019OXIDACI\u00d3 DE TINTES METAL\u00b7LOG\u00c0L\u00b7LIQUES: UNA ALTRA VIA DIFERENT ALS FITATSLes tintes metal\u00b7log\u00e0l\u00b7liques, la composici\u00f3 principal de les quals \u00e9s el sulfat ferr\u00f3s, han estat utilitzades amb normalitat en els documents manuscrits des del segle IV fins al XIX. Tanmateix, s\u2019han trobat proves que aquestes f\u00f3rmules ja es coneixien molt […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":436,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"2880","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-431","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"yoast_head":"\n
https:\/\/archivisticayarchivos.wordpress.com\/2012\/12\/18\/el-deterioro-de-la-memoria-escrita-el-caso-de-la-tintaasesina\/<\/a>
http:\/\/biblioteca.ucm.es\/blogs\/Foliocomplutense\/4708.php#.Vwg7TqSLSUk<\/a>
http:\/\/muricerestauracion.blogspot.com.es\/2011\/05\/las-tintas-ferrogalicas.html<\/a>
http:\/\/www.taringa.net\/posts\/ciencia-educacion\/16413255\/Restauracion-de-un-manuscrito-del-S-XVI—1-a-4-etapa.html<\/a>
http:\/\/biblioteca.ucm.es\/blogs\/Foliocomplutense\/7213.php#.VwhE5aSLSUk<\/a>
http:\/\/irongallink.org\/igi_index.htmlhttp:\/\/www.patrimonium.ec\/index.php\/2013-05-15-14-05-21\/volumen-5\/item\/159-estudio-de-las-tintas-metalog%C3%A1licas-de-la-historia-escrita-a-los-an%C3%A1lisis-fisicoqu%C3%ADmicos<\/a>
http:\/\/libraryblogs.is.ed.ac.uk\/conservation\/2016\/03\/10\/making-the invisible-visible-repairs-on-iron-gall-ink\/aas<\/a><\/p>\n\n
\n
M\u00e9s not\u00edcies<\/h3>\n