Aire de artista (Piero Manzoni)<\/p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Es calcula que el 60 % dels milers de milions de tones de pl\u00e0stic fabricades fins ara suren als oceans o romanen dipositats en abocadors, per\u00f2 en aquest moment, malgrat que els pl\u00e0stics s’han convertit en un problema global, als museus intenten entendre i frenar-ne el deteriorament ja que formen part de nombrosos objectes a les seves col\u00b7leccions.\n\n\u00c9s innegable la important pres\u00e8ncia d’una gran quantitat de pl\u00e0stics en els dissenys del segle XX, aquests materials, a l’origen, buscaven substituir altres tradicionals, molt m\u00e9s cars i escassos. Per\u00f2 no sols trobem pl\u00e0stics en objectes quotidians, molts artistes destacats de l’art modern i contemporani, jugant tamb\u00e9 amb la materialitat de les obres, han aprofitat les possibilitats que oferien aquests nous materials. Tot i que la realitat \u00e9s que, l’inter\u00e8s per la conservaci\u00f3 i el coneixement del deteriorament dels materials platics \u00e9s molt recent, tenint m\u00e9s en compte les dificultats de la seva conservaci\u00f3 si els comparem amb altres materials.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/7328152.jpeg” title_text=”7328152″ align=”center” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” text_font_size=”14px” global_colors_info=”{}”]
Primer coraz\u00f3n artificial de poli\u00e9ster, 1969<\/p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Els pl\u00e0stics s\u00f3n materials org\u00e0nics i estan formats per llargues cadenes polim\u00e8riques que contenen, fonamentalment carboni. Si atenem al seu origen, poden ser: naturals, semisint\u00e8tics i sint\u00e8tics. Els naturals s\u00f3n pol\u00edmers sintetitzats per \u00e9ssers vius i van ser els materials dels quals, despr\u00e9s d’una s\u00e8rie de modificacions qu\u00edmiques, es van obtenir els primers pl\u00e0stics semisint\u00e8tics. Avui dia la majoria dels materials pl\u00e0stics provenen dels compostos de petroli, gas natural o carb\u00f3. Per designar aquests materials de manera correcta, la IUPAC diu recomana utilitzar el sufix poli- seguit de la unitat monom\u00e8rica constitutiva entre par\u00e8ntesis, encara que molts dels pl\u00e0stics tenen un origen anterior a aquesta normativa i es coneixen amb moltes altres denominacions o\/i noms comercials. A tots ells s’hi afegeixen c\u00e0rregues i additius que varien o milloren les seves prestacions o caracter\u00edstiques. En certs casos, aquests additius s\u00f3n els que determinen que un mateix pol\u00edmer tingui un comportament molt diferent.[\/et_pb_text][et_pb_image src=”https:\/\/olgapayan.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/highlight-zennith.jpeg” title_text=”highlight-zennith” align=”center” _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” text_font_size=”14px” global_colors_info=”{}”]
Tocadiscos de bakelita <\/p>[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]Segons la seva estructura i comportament davant de la calor, els pl\u00e0stics poden ser:\n\n\nEls termopl\u00e0stics, PVC, poliestir\u00e8, metacrilat\u2026si poden arribar a fondre sense canvis en la composici\u00f3 qu\u00edmica original. Es poden modelar m\u00e9s d’una vegada amb calor i s\u00f3n materials f\u00e0cils de reciclar. \n\n\nEls termoestables, poliuret\u00e0, melanina, baquelita\u2026tot i que poden aguantar temperatures elevades sense degradar-se, nom\u00e9s es poden modelar una vegada. Aix\u00f2 fa que siguin dif\u00edcils de reciclar. \n\n\nEls elast\u00f2mers, cautx\u00fa natural, silicona, goma natural\u2026tenen la capacitat d’assumir grans deformacions el\u00e0stiques, sense trencar-se, tornant a la seva forma original quan la for\u00e7a deixa d’actuar-hi.[\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” header_3_font_size=”30px” custom_margin=”||||false|false” global_colors_info=”{}”]
ELS PRIMERS MATERIALS PL\u00c0STICS (I)\u00a0Aire d’artista (Piero Manzoni)Es calcula que el 60 % dels milers de milions de tones de pl\u00e0stic fabricades fins ara suren als oceans o romanen dipositats en abocadors, per\u00f2 en aquest moment, malgrat que els pl\u00e0stics s’han convertit en un problema global, als museus intenten entendre i frenar-ne el deteriorament ja […]<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":804,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"2880","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-199","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"yoast_head":"\n