EL CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE LA FILMOTECA ESPANYOLA 

Els materials audiovisuals de naturalesa cinematogràfica, magnètica i òptica requereixen unes condicions estrictes de conservació. El nou edifici del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca Espanyola, inaugurat l’any 2012, garanteix els paràmetres adequats per a ralentir els processos de degradació de tots aquests suports. Paral·lelament, aquest centre promou investigacions amb l’objectiu d’augmentar el coneixement sobre tots aquests materials i modificar, si cal, els paràmetres per a la seva perdurabilitat.

Figura 1.

Els plàstics fílmics derivats de la cel·lulosa, així com altres suports audiovisuals, són materials que presenten una tendència natural inevitable a l’autodegradació. L’objectiu principal dels arxius fílmics consisteix en la conservació de les pel·lícules dins d’uns paràmetres que en garanteixin les qualitats i condicions funcionals.

Per aconseguir-ho, cal disposar d’unes instal·lacions adequades per a la seva conservació, classificant el material segons les condicions d’emmagatzematge necessàries, les característiques tècniques, el tipus de material i l’estat de conservació, entre altres paràmetres.

Els estudis publicats per la FIAF classifiquen els materials fílmics en quatre grups segons les seves exigències d’emmagatzematge:

• • Suports de nitrat de cel·lulosa
  • Emulsions en blanc i negre
  • Emulsions en color
  • Suports magnètics

A la Ciutat de la Imatge de Pozuelo de Alarcón es troba el nou Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca Espanyola, amb una superfície construïda de més de 15.000 m². Aquest centre dóna resposta, de manera pragmàtica, a la necessitat de disposar d’un arxiu específic per a tots aquests materials. (Fig. 1)

2. El nou Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca Espanyola

2.1. Característiques generals

El nou Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca Espanyola està situat sobre una parcel·la de 8.118 m², ubicada davant de l’arxiu de seguretat de nitrats. Aquest arxiu, anomenat “Arxiu 1” o “Voltio”, és una construcció anterior, subterrània i aïllada, que disposa de 20 cel·les de formigó armat amb una capacitat de fins a 10.000 rotlles de pel·lícula. Aquestes instal·lacions estan climatitzades a una temperatura d’entre 10-12 ºC i mantenen una humitat relativa del 45-50%. Tots els seus equips de climatització estan connectats a un electrogenerador autònom que garanteix el manteniment de les condicions ambientals en cas de fallada del subministrament elèctric. També existeixen sistemes de detecció d’incendis i canalitzacions de sortida per als gasos en cas de combustió, ja que són molt perillosos. [1]

En el nou edifici, en canvi, s’ha plantejat la conservació dels materials més actuals. Els acetats són de més difícil combustió, però requereixen unes condicions de conservació molt més específiques, a causa dels efectes de la degradació acètica, amb zones i arxius diferenciats. Fins fa poc, no s’havien pogut definir unes estratègies clares de conservació dels materials d’acetat i de les emulsions en color. A partir de 1990, la Filmoteca impulsa una sèrie d’investigacions a l’Institut de Ciència i Tecnologia de Polímers, que permetran una millor comprensió i coneixement de les característiques fisicoquímiques d’aquests materials per ajustar i avaluar especialment els paràmetres d’humitat relativa i temperatura i la seva importància en la conservació. Paral·lelament, també s’han desenvolupat estudis per conèixer la funció de la ventilació dels arxius en la prevenció de la biodegradació.

L’edifici (Fig. 2), de l’arquitecte Víctor López Cotelo, consta de diversos blocs o sectors:

• • Un bloc de magatzems, volum soterrat, separat i protegit del terreny i de la resta de l’edificació. Té tres nivells amb sectors independents en cas d’incendi, però comunicats entre si per dos passadissos. Aquest arxiu és el nucli del projecte, i la seva configuració aporta la màxima estabilitat tèrmica i optimitza al màxim el consum energètic.
  • La recepció i el bloc de serveis administratius i tècnics inclouen també les zones d’investigació i restauració física (Fig. 3). Està situat a la part sud de l’edifici i es desenvolupa longitudinalment en tres plantes, amb les zones de treball encarades al nord i grans finestres i passadissos al sud. La disposició dels pilars únicament a la façana permet una gran flexibilitat a l’hora d’organitzar els diferents espais i estances.
  • Les instal·lacions estan separades en dos blocs. Un d’ells és una construcció que allotja els ascensors, l’escala principal, els lavabos i el pati d’instal·lacions, que també actua com a conducte de ventilació. Al costat de l’escala principal hi ha la ximeneia d’evacuació de fums, que en cas de tall de subministrament elèctric fa la funció de ventilació natural dels magatzems subterranis. El cos d’instal·lacions de climatització (Fig. 4), a l’altre bloc, és una construcció metàl·lica que acull les instal·lacions de climatització dels magatzems dels soterranis, les calderes, els sistemes de dessecació química de l’aire (que controlen el seu contingut d’humitat) i els acumuladors d’energia solar. Està situat al límit nord de la parcel·la, tancant un pati enjardinat que actua també com a protecció tèrmica de l’arxiu soterrat.

Tot el conjunt està dissenyat específicament amb l’objectiu de preservar a llarg termini els diferents materials i fons fílmics. [2]

Figura 2.

2.2. L’arxiu fílmic

En la construcció d’aquest arxiu s’ha buscat la màxima estabilitat tèrmica i l’optimització del consum energètic.

Aquest dipòsit, de gairebé 10.000 m² construïts, consta de trenta-sis magatzems distribuïts en set arxius repartits en tres plantes subterrànies.

Figura 3.

Aquest bloc està dissenyat com una caixa dins d’una altra caixa, separant completament el bloc d’arxius del terreny circumdant. D’aquesta manera, la humitat pot circular per la cambra de separació i és reconduïda cap a un fossat amb una bomba d’extracció de líquids, que també disposa d’un electrogenerador autònom en cas d’emergència.

Per ventilar aquestes cambres subterrànies, s’han disposat unes obertures perquè, en cas de manca de subministrament elèctric, l’aire descendeixi des del primer soterrani, circuli, torni a pujar impulsat per l’efecte de la diferència de pressions i surti per unes obertures preparades a la façana sud.

El bloc de comunicacions verticals, que conté els ascensors i l’escala principal, arriba fins al tercer soterrani, oferint els serveis necessaris a cada planta, separats per vestíbuls i per portes tallafoc.

A l’entrada de cadascun dels arxius, s’han situat cambres de temperament per permetre l’aclimatació dels materials que surten o entren a l’arxiu. Aquestes cambres poden ajustar la seva temperatura segons les necessitats del material. [2]

• • Els Arxius 2 i 3 es troben al soterrani més profund, el tercer. Estan reservats als materials de preservació, com negatius originals, duplicats positius i els materials més originals conservats d’una pel·lícula. L’Arxiu 2, amb condicions de refrigeració intensa (5 ºC i 30% d’HR), està destinat a la conservació d’emulsions en color. L’Arxiu 3 està reservat als acetats amb emulsió en blanc i negre, molt més estables que les de color. S’hi emmagatzemen a temperatures d’aproximadament 10 ºC i un 35% d’HR.
  • El segon soterrani acull els Arxius 4, 5 i 6 i està destinat als duplicats negatius d’ús en reproducció, les còpies de projecció de menor ús, les dipòsits obligatoris del Ministeri, i als materials més afectats per la degradació acètica. L’Arxiu 4 està reservat a materials en color estabilitzats a 10 ºC i 35% d’HR. L’Arxiu 6 conté materials amb emulsió en blanc i negre amb rang de temperatura i humitat de 15 ºC i 35% HR. A l’Arxiu 5 es conserven congelats els materials amb degradació acètica que ja han traspassat el punt autocatalític. La temperatura d’aquest magatzem és de -5 ºC, i la humitat relativa es controla eficaçment renovant i refredant la mateixa massa d’aire. És important assenyalar que en la resta de magatzems, els sistemes de climatització renoven completament l’aire cada 24 hores, cosa que és molt important per evitar la proliferació de microorganismes.
  • Al primer soterrani, els Arxius 7 i 8 estan destinats a les còpies d’ús en projecció i als suports magnètics i digitals. L’Arxiu 7, climatitzat a 15 ºC i amb una HR entre el 40 i el 45%, conté còpies fílmiques fotoquímiques, tant en color com en blanc i negre, que es poden projectar amb relativa regularitat. Aquestes condicions són considerades relativament similars a les que es poden trobar en trasllats i cabines de projecció. Als magatzems de l’Arxiu 8 hi ha dipositades les pel·lícules i cintes magnètiques d’àudio, vídeo i dades, així com els suports digitals. Les condicions microclimàtiques d’aquests magatzems són de 15 ºC i 40-45% d’HR. [1]

Els arxius es distribueixen de manera que, a major profunditat, al tercer soterrani, s’hi guarden els materials de menor ús i amb majors requeriments en les seves condicions de conservació. Al primer soterrani es col·loquen els materials d’ús més freqüent i menys compromesos.

En el disseny d’aquest arxiu s’ha tingut en compte la possibilitat de patir una fallada del subministrament elèctric. Per això, la conformació d’aquests magatzems assegura una bona circulació de l’aire i ventilació dels arxius per controlar la humitat relativa i l’activitat biològica, fins i tot sense consum energètic.

Davant el risc d’avaries, cadascun dels climatitzadors dels magatzems, tot i que poden funcionar de manera totalment autònoma, estan connectats també mitjançant un bypass de doble direcció que permet la possibilitat que els equips més propers climatitzin, de manera provisional, l’espai contigu en cas d’incidència.

3. Conclusions

Els arxius i dipòsits fílmics conserven, protegeixen i difonen el nostre patrimoni audiovisual. Aquests materials s’han de conservar en ambients amb uns rangs molt estrictes d’humitat relativa i temperatura, i en espais permanentment ventilats. En el projecte de construcció d’aquest edifici s’han configurat les variables que ofereixen les condicions idònies necessàries per a la correcta conservació i manipulació d’aquests materials, assolint també una gran eficàcia en el balanç energètic de l’edifici amb l’ús i estudi de les inèrcies tèrmiques.

Referències

[1] Del Amo, A. El Centro de Conservación y Restauración de la Filmoteca Española. Archivos de la Filmoteca 72, 201-214. ISSN 0214-6606. ISSN electrònic 2340-2156.
[2] Centro de Conservación y Restauración de la Filmoteca Española. Gerència d’Infraestructures i Equipaments. Subdirecció General d’Obres. Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Bibliografia

• • Catalina, F.; Del Amo, A. Los soportes de la cinematografía/Motion Picture Film Stock. Cuadernos de la Filmoteca. Núm. 6. Madrid: Filmoteca Española. Ministeri d’Educació i Cultura, 1999.
  • Del Amo, A. Inspección Técnica de materiales en el archivo de una filmoteca. Cuadernos de la Filmoteca Española. Núm. 3. Madrid: Filmoteca Española. Ministeri d’Educació i Cultura, 1996.
  • Del Amo, A. Clasificar para preservar. Madrid: Filmoteca Española. Ministeri d’Educació i Cultura, 2006.